Com fer un bon PAM municipal?

Què és el PAM?
El Pla d'Actuació Municipal (PAM) o Pla de Mandat és el document on el govern municipal estableix les prioritats per a la legislatura. Al PAM s'hi detallen les principals accions que es duran a terme per tal d'assolir els objectius estratègics establerts. És important que en la seva elaboració hi prenguin part tots els regidors del govern, juntament amb tots els departaments i responsables municipals per tal de concretar les accions que es comprometen a fer durant la legislatura.

Per a què serveix?
El PAM serveix per a fer explícits el compromisos dels responsables municipals davant de la ciutadania per al mandat en curs. Mitjançant el PAM, l'Ajuntament explica els seus objectius i actuacions prioritàries per tal que la ciutadania conegui els projectes que es volen realitzar, valori la seva adequació i el grau de compliment i pugui fer propostes per millorar-lo.

Un document estratègic
El PAM permet que tota l'estructura municipal tingui clar quins són els objectius prioritaris i quines són les accions a realitzar per tal d'assolir-los. Gràcies a aquesta priorització tots els departaments coneixen quines són les fites que s'hauran d'haver assolit quan acabi la legislatura.
També facilita el treball transversal en aquells objectius que impliquen diferents departaments i garanteix que tothom treballi amb uns objectius comuns.

El PAM és la plasmació del programa electoral (en el cas dels governs d’un sol partit) o de la fusió dels programes electorals i el pacte de govern (en els cas dels governs de coalicions). En ambdós casos, el PAM ha de concretar calendaris, pressupostos i responsabilitats en cadascuna de les actuacions previstes. És recomanable dotar a la ciutadania d’espais per redefinir-lo mitjançant processos participatius.

Algunes recomanacions 

• Avaluar anualment el nivell d’execució de les actuacions i al final de mandat de manera global. No s’han de fer trampes. Un PAM amb el 100% de compromisos assolits no és creïble. Cal ser transparent i explicar perquè no s’han pogut assumir els compromisos adoptats. 
• Vetllar per la màxima difusió i comprensió del PAM: No presentar un totxo de document; sinó utilitzar una bona maquetació, gràfics i infografies per fer digerible la informació. 
• Penjar el PAM al web municipal en un lloc accessible i incorporar un resum executiu del document mare. 
• Adjuntar anualment les avaluacions de les execucions de les actuacions. És preferible utilitzar la visualització de dades (per exemple, codis de semàfors) per facilitar la comprensió. 

El PAM és un gran exponent de bon govern. Índex de transparència i accés a la informació com Infoparticipa valorant disposar d’aquesta eina. Així, doncs, ser curosos a l’hora d’elaborar-lo i comunicar-lo és un símptoma de transparència i responsabilitat política.

Las fuentes humanas en Inteligencia Competitiva: una apuesta estratégica

Inteligencia Humana (HUMINT) es toda aquella información que se obtiene directamente de personas. Se trata de la Inteligencia más antigua, la tradicional; pero no por ello deja  de ser relevante. Más bien al contrario.

Antes de que una información se haga pública en la prensa especializada o en la red, alguna persona ya la tenía en su cabeza y, por lo tanto, era susceptible de ser obtenida de primera mano. Las fuentes humanas son sin duda las de mayor calidad.

En el mundo empresarial pueden ser fuentes humanas los proveedores, los clientes,  los expertos en un determinado ámbito, los empleados de la competencia o incluso los propios empleados.

Actualmente es imprescindible para las empresas conocer qué hacen sus competidores para así detectar fortalezas y debilidades de su propia organización. Para ello es fundamental obtener información estratégica; pero no debemos perder  de vista el aspecto ético y legal a la hora de utilizar las  fuentes humanas.

En primer lugar, los directivos deben ser capaces de discriminar aquello que es inteligencia competitiva ―y que por tanto se rige por imperativos éticos―, de aquello que es espionaje industrial ―que a la mayor suerte se rige mediante imperativos legales. La consideración ética de los directivos sobre las distintas técnicas HUMINT es un indicador clave de sus actitudes en cuanto al uso de esas técnicas.

Es imprescindible tomar conciencia de la necesidad de realizar un uso ético de las fuentes humanas por parte de las empresas, así como del enorme daño que implica tanto a la empresa que sufre la práctica no ética como a la que la realiza, pues a la larga como veremos en numerosos ejemplos una práctica no ética de Inteligencia resulta más perjudicial que beneficiosa.

El espionaje industrial y la Inteligencia Competitiva (IC) no son dos caras de la misma moneda, sino dos profesiones distintas. El espionaje industrial no respeta los límites legales, ni tan siquiera los límites éticos por los que se rige la Inteligencia Competitiva. Se concreta en acciones como el robo de secretos comerciales o información, el chantaje, el soborno, e incluso la vigilancia de los equipos y medios informáticos.

Según Rouach y Santi la información que las empresas obtienen se puede clasificar en:

a)    Información blanca: representa la información abierta que se encuentra en bases  de datos, publicaciones, internet, etc. Supone aproximadamente el 80% de la información recogida por las empresas.

b)  Información gris: representa la información de dominio no-público. Las proporcionan las fuentes abiertas disponibles sólo para la gente que está dentro de un determinado círculo de difusión específico. Se puede encontrar en congresos, ferias, proveedores, vendedores y clientes. Principalmente se obtiene mediante fuentes humanas. Aproximadamente corresponde a un 15% de la información recogida.

c)     La información oscura/espionaje: Es la información recopilada de forma ilegal, como puede ser mediante el soborno, el robo de información, etc. Constituye propiamente el espionaje industrial. Puede suponer un 5% de la información recogida.

Clasificación en función del tipo de información.   Fuente: DANIEL ROUACH and PATRICE SANTI (2001).

El  espionaje no se rige por la ética y en muchas ocasiones ni siquiera por la legalidad;  la Inteligencia Competitiva tiene en cuenta la ética además de la legalidad.

Hay una delgada línea que separa lo ético y lo no ético en algunas técnicas de obtención  de información que se hallan en la zona gris.

La IC se nutre de la información blanca pero también de la información gris. Nos encontramos con gran cantidad de cursos, publicaciones, artículos, webs,… relativos  a la información blanca pero se detecta un notable vacío en cuanto a información gris. Se trata sin duda de la gran desconocida, pero no por ello la menos importante, ya que suele anticiparse a la información blanca, siendo de un valor notable en la estrategia empresarial.

En un mundo complejo y globalizado, disponer de información reduce riesgos e incertidumbres. En este sentido, la explotación de las fuentes humanas representa una apuesta estratégica que se puede traducir en una ventaja competitiva para la empresa.

Xavier Herrero, experto en fuentes humanas y colaborador de XUT Consulting

Para saber más, consulta el informe “Las fuentes humanas en inteligencia (HUMINT) y su aplicación en ferias y congresos”. 

Un terç dels ajuntaments maresmencs tenen mancances importants en transparència

L’estudi de XUT Consulting sobre l’aplicació de la llei de transparència, accés a la informació i bon govern per part dels ajuntaments del Maresme conclou que més del 90% dels consistoris de la comarca presenten mancances i, d’aquests, un 33% no assoleixen els mínims (menys de 5 punts sobre 15). L’únic ajuntament que obté la llum verda (més de 10 punts sobre 15) és el del Masnou.

L’1 de gener del 2016, va entrar en vigor la llei de la transparència en l’àmbit local. Pocs dies després, el més calent és a l’aigüera. Encara queden molts aspectes de la llei per incorporar; com fer públiques les subvencions concedides o les declaracions patrimonials dels càrrecs electes i oferir guies de consulta de la informació, entre d’altres.

La grandària del municipi determina la qualificació de transparència, independentment del partit de govern. La possibilitat de recursos pressupostaris és un element decisiu a l’hora de bastir l’Administració transparent, tal i com es concloïa a Ajuntaments de vidre; el nostre anterior estudi.

Pel que fa al cas concret del Maresme, a excepció de Mataró, la capital, la resta de municipis té menys de 30.000 habitants. Això explica que no s’identifiquin més municipis amb una puntuació entre 10 i 15 punts (llum verda del semàfor). L’únic consistori que obté una qualificació d’aquest tipus és el del Masnou; però encara pot millorar abastament per assolir l’excel·lència en transparència (guies de consulta, avaluació de serveis, dades reutilitzables, visualització de dades, etc).

La zona entre 5 i 10 punts és la més poblada (19 ajuntaments) i reflecteix un patró comú: el de la necessitat de superar els paràmetres bàsics de la transparència. S’estan fent esforços per adaptar-se a la llei de la transparència però encara queda molt camí a recórrer per acomplir amb els objectius motivacionals de la llei. És a dir: fomentar la participació ciutadana, la utilització de dades públiques i l’avaluació del funcionament de les administracions. 

Finalment, s’ha detectat un grup de 10 ajuntaments que en el moment de realitzar aquest estudi presentaven una situació molt crítica pel que fa a l’aplicació de la llei. En aquest supòsit, urgeix implementar mesures que permetin adaptar-se a les exigències legislatives.

Algunes dades de l’estudi:

• La meitat dels ajuntaments maresmencs (53%) disposen de portal de transparència
• Cap ajuntament del Maresme disposa d’eines per mesurar l’avaluació dels serveis via web
• Més del 90% dels ajuntaments no fan pública la declaració patrimonial dels càrrecs electes.
• El 76% dels ajuntaments permeten consultar online el pressupost municipal; però només el 3% utilitzen eines de visualització de dades per facilitar-ne la comprensió.
• El 56% dels ajuntaments disposen de bústies de suggeriments online.
• Més del 80% dels ajuntaments no publica a la web les subvencions concedides.
• Tan sols un 16% dels ajuntaments disposa de plataformes de petició d’informació.
• Més del 90% dels ajuntaments no presenta les dades en format reutilitzable. 

Podeu descarregar-vos l’estudi sencer aquí. 

Bones pràctiques en transparència econòmica: Ajuntament de Girona

L'ajuntament de Girona, juntament amb els de Lleida, Badalona, Sant Feliu de Llobregat i El Prat del Llobregat, encapçala el rànquing sectorial del bloc econòmic del nostre estudi "Ajuntaments de vidre". D'acord amb això, el consistori gironí és un bon exemple de gestió pressupostària transparent. 

El portal de transparència de l’Ajuntament de Girona va ser creat per donar compliment a un dels compromisos de l’equip de govern: contribuir, de forma proactiva, a fomentar la transparència de l'Administració, a donar més informació a la ciutadania i a promoure'n la participació. 

Un dels apartats del portal està dedicat al pressupost municipal. Aquest espai permet consultar l'estat d'execució del pressupost per capítols, per àrees i mesos, a més de poder consultar el pressupost executat i el definitiu o el pressupost de l'exercici anterior.

En aquest context, és un dels pocs consistoris que ofereix sistemes de visualització de dades del pressupost i detallades infografies explicatives que faciliten la interpretació de les dades. També convé destacar l’apartat destinat a les auditories, tant externes com internes.

Quan més gran, més transparent

L’estudi de XUT Consulting sobre l’aplicació de la llei de transparència en l’àmbit local titulat “Ajuntaments de vidre” conclou que els ens locals estan endarrerits pel que fa al compliment de la llei de transparència, accés a la informació i bon govern. No obstant això, s’aprecia una tendència que cal tenir en compte: els ajuntaments de les poblacions més grans són els que presenten millors índex de transparència.

A partir de l’1 de gener del 2016, el món local haurà d’aplicar les mesures de transparència que preveu la llei. Tanmateix, a escassos mesos de la seva entrada en vigor, el més calent és a l’aigüera. Encara queden molts aspectes de la llei per incorporar; com fer públiques les subvencions concedides o les declaracions patrimonials dels càrrecs electes i oferir guies de consulta de la informació, entre d’altres.

La grandària del municipi determina la qualificació de transparència, independentment del partit de govern. En aquest sentit, Oriol Rua, un dels autors de l’estudi, afirma: “Si mirem només la mitjana total per partits, podia semblar que el PSC sigui un partit amb més vocació de transparència. Però no és així. Es tracta d’una mitjana més elevada degut a que governen en un major nombre de grans ciutats. És a dir, amb més pressupost. La possibilitat de recursos pressupostaris és un element decisiu a l’hora de bastir l’Administració transparent”. I així ho demostren les dades: tots els ajuntaments de més de 100.000 habitants disposen de portals de transparència i dades obertes. En canvi, en els municipis de menys de 20.000 habitants només en tenen un 18%.

L’estudi per províncies va en la mateixa línia: és la grandària del municipi el que determina la qualificació, independentment de la demarcació territorial. Tenint en compte la base municipal catalana ―la gran majoria de municipis tenen menys de 10.000 habitants―, es fan necessaris mecanismes que permetin harmonitzar aquesta dimensió.  

Malgrat aquesta relació clara entre grandària i valoració de transparència, són significatives les diferències de qualificació que trobem dins el segment de poblacions que estan entre 20.000 i 49.999 habitants. Existeixen grans diferències d’un municipi a un altre, però el factor de partit tampoc no és determinant. Tampoc ho és la capitalitat de la comarca dins aquest grup de municipis ni el còmput general. Aquesta variabilitat s’explica per la iniciativa política ―no tant de partit― d’un alcalde o regidor determinat o per la iniciativa tècnica d’un treballador públic que, al marge de les imposicions legals, aposten fermament per la cultura de la transparència i la rendició de comptes. 

Algunes dades de l’estudi:

• El 52% dels ajuntaments de la mostra no disposen de portal de transparència.
• Més del 60% dels ajuntaments no fan pública la retribució dels càrrecs electes.
• Només un 8% dels ajuntaments fa pública la declaració patrimonial dels regidors.
• El 40% dels ajuntaments no tenen visibles els correus electrònics dels electes.
• El 75% dels ajuntaments permeten consultar online el pressupost municipal; però són molt pocs (el 15%) els que utilitzen eines de visualització de dades per facilitar-ne la comprensió.
• El 60% dels ajuntaments disposen de bústies de suggeriments online.
• Només un 10% dels ajuntaments analitzats presenten informes d’auditoria financera.
• Més del 70% dels ajuntaments no publica a la web les subvencions concedides.
• Tan sols un 12% dels ajuntaments disposa de plataformes de petició d’informació.
• Més del 80% dels ajuntaments no presenta les dades en format reutilitzable.
• L’avaluació és l’assignatura pendent: només 1,2% dels ajuntaments analitzats tenen un apartat al web d’avaluació de les seves polítiques.

Podeu descarregar-vos l’estudi sencer aquí. 

El Parlament de Catalunya al teu smartphone

Les noves tecnologies permeten apropar la política a la ciutadania i facilitar l’accés a la informació pública. D’acord amb això, l’àrea de transparència de XUT consulting ha desenvolupat una app per a dispositius amb sistema android que permet seguir l'actualitat del Parlament de Catalunya mitjançant la sindicació dels continguts del portal parlament.cat.

L’objectiu d’aquesta eina és el de facilitar l’accés a la informació parlamentària, monitorititzar l’activitat de la cambra, controlar la tasca dels diputats i fomentar la cultura de la transparència en la política institucional.

L’aplicació ofereix les notícies tant del Ple o de la Diputació permanent (segons el cas) com de les diferents comissions de treball o d'estudi constituïdes a la seu legislativa. També permet consultar els vídeos de les sessions plenàries i l'agenda institucional.

Per últim, dóna accés al dossier de tota l'activitat legislativa (projectes o proposicions de llei, lleis i decrets lleis) i als diaris de sessions, amb la redirecció cap als documents PDF del contingut web. L'app està optimitzada per a smartphones però també funciona en tauletes, sempre en sistema android.

Per descarregar: App Parlament.Cat

Oriol Rua, responsable àrea de Transparència de XUT consulting. 

Tendències futures en E-commerce

El concepte de comerç electrònic avui en dia està canviant en relació amb el de fa uns anys. Un fenomen que al seu moment va fer, sens dubte, que les expectatives optimistes sobre aquest no es complissin del tot.

Per exemple, fa un temps, es pensava que a Internet predominaria el concepte d' “anar de compres”; és a dir, que el client duria a terme adquisicions possiblement per impuls, no imprescindibles, i d’un alt valor afegit. En canvi, ara sembla que es busca més un tipus de client que “fa la compra”, la qual cosa explica que cada vegada hi hagi més cadenes de supermercats que ofereixen serveis a través d'Internet.

D’altra banda, les empreses que ofereixen productes o serveis a través d'Internet estan canviant les estratègies que havien seguit durant els darrers anys. Una línia que molt probablement s’anirà perfilant amb més claredat en els propers anys, encara que no resulti fàcil. Aquestes són algunes noves tendències que es perfilen amb relació a les noves estratègies on line:

La fi del contingut gratuït. S’ha demostrat errònia la suposició que es podien oferir serveis de forma gratuïta esperant que la publicitat fos la que proporcionés la rendibilitat. Les empreses que ofereixen aquests continguts ara comencen a cobrar per aquests encara que sigui en forma de subscripció (bàsicament, amb l’objectiu d’obtenir informació sobre l’usuari). En aquesta mateixa línia, els buscadors estan cobrant a les empreses que troben per sortir en un lloc més destacat. En el futur la publicitat haurà de resoldre el problema de l’adaptació al nou mitjà electrònic per guanyar eficàcia, perquè fins ara simplement s’ha calcat el model de la televisió o el de la ràdio utilitzant formats multimèdia. En aquest sentit hem de tenir molt present que la xarxa no constitueix un mitjà de comunicació que pugui suportar fàcilment una estratègia de promoció d'aquesta mena.

Marques establertes. De la mateixa manera que les .com pures semblen perdre terreny enfront de les empreses tradicionals, les marques establertes en el món off line semblen guanyar-lo a les noves marques creades a Internet, especialment pel que fa als mitjans de comunicació. Informació o compra? En molts casos els consumidors no utilitzen els llocs web de comerç electrònic per comprar, sinó simplement per informar-se sobre el producte. Aquestes empreses s’estan convertint cada vegada més en creadors de continguts. Aquest és el cas, per exemple, d'Amazon, que al costat de cada producte audiovisual ofereix crítiques i opinions d’altres compradors, molt útils abans d’efectuar l’adquisició.

Especialització. Les botigues a Internet s’estan especialitzant. El motiu és que, a més d’una gestió molt més simple, l’especialització permet que el client trobi el que cerca amb més facilitat, alhora que la botiga pot distingir-se de les altres amb més eficàcia.

Segmentació. Els criteris tradicionals per segmentar consumidors on line a dia d’avui s’han mostrat molt poc satisfactoris. En aquest sentit, en els propers anys veurem avenços significatius en aquest terreny tan sensible a l’hora de determinar els diferents targets groups i poder adequar així la venda a través de la xarxa.

Personalització. Les empreses que desenvolupen els seus negocis a la xarxa estan avançant en la personalització de l’oferta perquè aquesta acabi conduint a la fidelització del client. De la mateixa manera, en els propers anys, la publicitat haurà de trobar la manera d’apropar-se al consumidor on line de forma més eficaç, millorant les seves tècniques i, sobretot, no tornant a repetir els greus errors del passat.

No obstant, i al marge del que succeeixi en el futur del comerç electrònic o de les empreses .com, el plat fort de l’evolució d’Internet i les tecnologies de la informació serà la seva implementació en l’organització de les empreses en general. I, en aquest sentit, és evident que encara ens queda un llarg camí per recórrer.

Joan Morales, responsable de Marketing i E-commerce de XUT Consulting