Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estudis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estudis. Mostrar tots els missatges

dimecres, 20 de gener del 2016

Un terç dels ajuntaments maresmencs tenen mancances importants en transparència

L’estudi de XUT Consulting sobre l’aplicació de la llei de transparència, accés a la informació i bon govern per part dels ajuntaments del Maresme conclou que més del 90% dels consistoris de la comarca presenten mancances i, d’aquests, un 33% no assoleixen els mínims (menys de 5 punts sobre 15). L’únic ajuntament que obté la llum verda (més de 10 punts sobre 15) és el del Masnou.

L’1 de gener del 2016, va entrar en vigor la llei de la transparència en l’àmbit local. Pocs dies després, el més calent és a l’aigüera. Encara queden molts aspectes de la llei per incorporar; com fer públiques les subvencions concedides o les declaracions patrimonials dels càrrecs electes i oferir guies de consulta de la informació, entre d’altres.
La grandària del municipi determina la qualificació de transparència, independentment del partit de govern. La possibilitat de recursos pressupostaris és un element decisiu a l’hora de bastir l’Administració transparent, tal i com es concloïa a Ajuntaments de vidre; el nostre anterior estudi.

Pel que fa al cas concret del Maresme, a excepció de Mataró, la capital, la resta de municipis té menys de 30.000 habitants. Això explica que no s’identifiquin més municipis amb una puntuació entre 10 i 15 punts (llum verda del semàfor). L’únic consistori que obté una qualificació d’aquest tipus és el del Masnou; però encara pot millorar abastament per assolir l’excel·lència en transparència (guies de consulta, avaluació de serveis, dades reutilitzables, visualització de dades, etc).

La zona entre 5 i 10 punts és la més poblada (19 ajuntaments) i reflecteix un patró comú: el de la necessitat de superar els paràmetres bàsics de la transparència. S’estan fent esforços per adaptar-se a la llei de la transparència però encara queda molt camí a recórrer per acomplir amb els objectius motivacionals de la llei. És a dir: fomentar la participació ciutadana, la utilització de dades públiques i l’avaluació del funcionament de les administracions. 

Finalment, s’ha detectat un grup de 10 ajuntaments que en el moment de realitzar aquest estudi presentaven una situació molt crítica pel que fa a l’aplicació de la llei. En aquest supòsit, urgeix implementar mesures que permetin adaptar-se a les exigències legislatives.


Algunes dades de l’estudi:

  • La meitat dels ajuntaments maresmencs (53%) disposen de portal de transparència
  • Cap ajuntament del Maresme disposa d’eines per mesurar l’avaluació dels serveis via web
  • Més del 90% dels ajuntaments no fan pública la declaració patrimonial dels càrrecs electes.
  • El 76% dels ajuntaments permeten consultar online el pressupost municipal; però només el 3% utilitzen eines de visualització de dades per facilitar-ne la comprensió.
  • El 56% dels ajuntaments disposen de bústies de suggeriments online.
  • Més del 80% dels ajuntaments no publica a la web les subvencions concedides.
  • Tan sols un 16% dels ajuntaments disposa de plataformes de petició d’informació.
  • Més del 90% dels ajuntaments no presenta les dades en format reutilitzable. 


Podeu descarregar-vos l’estudi sencer aquí. 

dijous, 24 de desembre del 2015

Quan més gran, més transparent

L’estudi de XUT Consulting sobre l’aplicació de la llei de transparència en l’àmbit local titulat “Ajuntaments de vidre” conclou que els ens locals estan endarrerits pel que fa al compliment de la llei de transparència, accés a la informació i bon govern. No obstant això, s’aprecia una tendència que cal tenir en compte: els ajuntaments de les poblacions més grans són els que presenten millors índex de transparència.

A partir de l’1 de gener del 2016, el món local haurà d’aplicar les mesures de transparència que preveu la llei. Tanmateix, a escassos mesos de la seva entrada en vigor, el més calent és a l’aigüera. Encara queden molts aspectes de la llei per incorporar; com fer públiques les subvencions concedides o les declaracions patrimonials dels càrrecs electes i oferir guies de consulta de la informació, entre d’altres.

La grandària del municipi determina la qualificació de transparència, independentment del partit de govern. En aquest sentit, Oriol Rua, un dels autors de l’estudi, afirma: “Si mirem només la mitjana total per partits, podia semblar que el PSC sigui un partit amb més vocació de transparència. Però no és així. Es tracta d’una mitjana més elevada degut a que governen en un major nombre de grans ciutats. És a dir, amb més pressupost. La possibilitat de recursos pressupostaris és un element decisiu a l’hora de bastir l’Administració transparent”. I així ho demostren les dades: tots els ajuntaments de més de 100.000 habitants disposen de portals de transparència i dades obertes. En canvi, en els municipis de menys de 20.000 habitants només en tenen un 18%.


L’estudi per províncies va en la mateixa línia: és la grandària del municipi el que determina la qualificació, independentment de la demarcació territorial. Tenint en compte la base municipal catalana ―la gran majoria de municipis tenen menys de 10.000 habitants―, es fan necessaris mecanismes que permetin harmonitzar aquesta dimensió.  

Malgrat aquesta relació clara entre grandària i valoració de transparència, són significatives les diferències de qualificació que trobem dins el segment de poblacions que estan entre 20.000 i 49.999 habitants. Existeixen grans diferències d’un municipi a un altre, però el factor de partit tampoc no és determinant. Tampoc ho és la capitalitat de la comarca dins aquest grup de municipis ni el còmput general. Aquesta variabilitat s’explica per la iniciativa política ―no tant de partit― d’un alcalde o regidor determinat o per la iniciativa tècnica d’un treballador públic que, al marge de les imposicions legals, aposten fermament per la cultura de la transparència i la rendició de comptes. 

Algunes dades de l’estudi:

  • El 52% dels ajuntaments de la mostra no disposen de portal de transparència.
  • Més del 60% dels ajuntaments no fan pública la retribució dels càrrecs electes.
  • Només un 8% dels ajuntaments fa pública la declaració patrimonial dels regidors.
  • El 40% dels ajuntaments no tenen visibles els correus electrònics dels electes.
  • El 75% dels ajuntaments permeten consultar online el pressupost municipal; però són molt pocs (el 15%) els que utilitzen eines de visualització de dades per facilitar-ne la comprensió.
  • El 60% dels ajuntaments disposen de bústies de suggeriments online.
  • Només un 10% dels ajuntaments analitzats presenten informes d’auditoria financera.
  • Més del 70% dels ajuntaments no publica a la web les subvencions concedides.
  • Tan sols un 12% dels ajuntaments disposa de plataformes de petició d’informació.
  • Més del 80% dels ajuntaments no presenta les dades en format reutilitzable.
  • L’avaluació és l’assignatura pendent: només 1,2% dels ajuntaments analitzats tenen un apartat al web d’avaluació de les seves polítiques.

Podeu descarregar-vos l’estudi sencer aquí. 

dissabte, 8 d’agost del 2015

Qui ocupa els 135 escons?

Conjuntament amb Finestra d’Oportunitat hem elaborat l’estudi “Qui ocupa els 135 escons?” amb l’objectiu d’analitzar la composició de la X legislatura del Parlament de Catalunya. L’anàlisi advoca per una regeneració democràtica mitjançant la limitació de mandats a les cúpules de partits i l’augment de la presència d’independents a les llistes electorals.

La mitjana d’anys en el càrrec dels diputats de la X legislatura són 6,8 anys. D’acord amb això, la limitació d’anys en el càrrec a dues legislatures (8 anys) ―una demanda que en determinants cercles s’ha plantejat com una mesura de regeneració― no seria necessària perquè en aquests moments s’estaria per sota (encara que s'ha de tenir en compte  que les darreres legislatures han estat mes curtes respecte al període previst de 4 anys). No obstant això, la limitació de mandats permetria acabar amb rèmores que porten més de 3 legislatures: 31 diputats porten més de 4 legislatures; 7 en porten 5; 5 en porten 6; i una en porta 8. Així, doncs, la limitació de mandats és una mesura de refinament i millora de la qualitat democràtica que posaria fi a l’anquilosament en el càrrec.



Gairebé la meitat dels diputats posseeixen altres càrrecs públics ―la gran majoria dins del món local (82%)― i el 69% ha tingut altres càrrecs públics en el passat. Si a tot això li afegim la mitjana d’anys en la política com activitat principal (16,4 anys), es confirma la tendència d’apalancament polític. Per aquest motiu, es fa palesa la necessitat d’un canvi estructural de cultura política que afavoreixi la renovació i castigui l’apalancament.

Dues mesures de regeneració democràtica

En relació amb això, s’apunten dues mesures a tenir en compte. La primera és la limitació de mandats al capdavant de les cúpules dels partits. En aquesta anàlisi hem detectat que els partits que regeneren les seves direccions també presenten candidatures renovades. Aquest és el cas d’ERC amb l’elecció d’Oriol Junqueras i Marta Rovira al capdavant del partit republicà. En aquest sentit, el d’ERC és el grup parlamentari que més percentatge de diputats nous presenta (76,2%) i menys percentatge de diputats que no han tingut altres feines al marge de la política institucional.


La segona consisteix en incrementar la presència d’independents reals a les llistes. Hem incorporat l’adjectiu “real” perquè les dades ens demostren que els diputats independents tenen una mitjana d’anys en el càrrec lleugerament superior a la general. Durant aquest mandat, els diputats sense carnet de partit representen el 5,2% (7 diputats) i d’aquests, només 2 s’han estrenat aquesta legislatura. Per aquest motiu, reivindiquem la incorporació d’experts independents que s’adaptin a les necessitats de cada període.

Algunes dades:

▪ La recent Llei de Transparència ha permès fer visible el 100% dels correus institucionals (quan abans era del 69%).
▪ La mitjana d’edat dels 135 diputats és de 47,6 anys. El diputat més jove és el popular José Antonio Coto (29 anys) i el més gran és la convergent Maria Glòria Renom (68 anys).
▪ El Parlament de Catalunya està format per 78 homes (58%) i 57 (42%) dones.
▪ La mitjana d’anys en el càrrec dels diputats del Parlament de Catalunya actual és de 6,8 anys.
▪ La mitjana d’anys en la política activa dels diputats catalans és de 16,4 anys.
▪ Dels 135 diputats del Parlament de Catalunya, 67 posseeixen altres càrrecs públics. És a dir, el 49,6% del total.
▪ Un 26,7% (1 de cada 4 diputats) no ha tingut cap treball fora de la política. 
▪ El 27,4% dels diputats (és a dir, 37) han format part de les joventuts dels partits abans de ser parlamentari.
▪ Gairebé un 40% dels diputats provinents de les joventuts dels partits no han tingut feines al marge de la política.

Podeu descarregar-vos l’estudi sencer aquí. 

Article relacionat: “A favor de la limitació de mandats”, de Francesc Ponsa.