L’estudi de XUT Consulting sobre l’aplicació de la llei de transparència en l’àmbit local titulat “Ajuntaments de vidre” conclou que els ens locals estan endarrerits pel que fa al compliment de la llei de transparència, accés a la informació i bon govern. No obstant això, s’aprecia una tendència que cal tenir en compte: els ajuntaments de les poblacions més grans són els que presenten millors índex de transparència.
A partir de l’1 de gener del 2016, el món local haurà d’aplicar les mesures de transparència que preveu la llei. Tanmateix, a escassos mesos de la seva entrada en vigor, el més calent és a l’aigüera. Encara queden molts aspectes de la llei per incorporar; com fer públiques les subvencions concedides o les declaracions patrimonials dels càrrecs electes i oferir guies de consulta de la informació, entre d’altres.
La grandària del municipi determina la qualificació de transparència, independentment del partit de govern. En aquest sentit, Oriol Rua, un dels autors de l’estudi, afirma: “Si mirem només la mitjana total per partits, podia semblar que el PSC sigui un partit amb més vocació de transparència. Però no és així. Es tracta d’una mitjana més elevada degut a que governen en un major nombre de grans ciutats. És a dir, amb més pressupost. La possibilitat de recursos pressupostaris és un element decisiu a l’hora de bastir l’Administració transparent”. I així ho demostren les dades: tots els ajuntaments de més de 100.000 habitants disposen de portals de transparència i dades obertes. En canvi, en els municipis de menys de 20.000 habitants només en tenen un 18%.
Malgrat aquesta relació clara entre grandària i valoració de transparència, són significatives les diferències de qualificació que trobem dins el segment de poblacions que estan entre 20.000 i 49.999 habitants. Existeixen grans diferències d’un municipi a un altre, però el factor de partit tampoc no és determinant. Tampoc ho és la capitalitat de la comarca dins aquest grup de municipis ni el còmput general. Aquesta variabilitat s’explica per la iniciativa política ―no tant de partit― d’un alcalde o regidor determinat o per la iniciativa tècnica d’un treballador públic que, al marge de les imposicions legals, aposten fermament per la cultura de la transparència i la rendició de comptes.
A partir de l’1 de gener del 2016, el món local haurà d’aplicar les mesures de transparència que preveu la llei. Tanmateix, a escassos mesos de la seva entrada en vigor, el més calent és a l’aigüera. Encara queden molts aspectes de la llei per incorporar; com fer públiques les subvencions concedides o les declaracions patrimonials dels càrrecs electes i oferir guies de consulta de la informació, entre d’altres.
La grandària del municipi determina la qualificació de transparència, independentment del partit de govern. En aquest sentit, Oriol Rua, un dels autors de l’estudi, afirma: “Si mirem només la mitjana total per partits, podia semblar que el PSC sigui un partit amb més vocació de transparència. Però no és així. Es tracta d’una mitjana més elevada degut a que governen en un major nombre de grans ciutats. És a dir, amb més pressupost. La possibilitat de recursos pressupostaris és un element decisiu a l’hora de bastir l’Administració transparent”. I així ho demostren les dades: tots els ajuntaments de més de 100.000 habitants disposen de portals de transparència i dades obertes. En canvi, en els municipis de menys de 20.000 habitants només en tenen un 18%.
L’estudi per províncies va en la mateixa línia: és la grandària del municipi el que determina la qualificació, independentment de la demarcació territorial. Tenint en compte la base municipal catalana ―la gran majoria de municipis tenen menys de 10.000 habitants―, es fan necessaris mecanismes que permetin harmonitzar aquesta dimensió.
Malgrat aquesta relació clara entre grandària i valoració de transparència, són significatives les diferències de qualificació que trobem dins el segment de poblacions que estan entre 20.000 i 49.999 habitants. Existeixen grans diferències d’un municipi a un altre, però el factor de partit tampoc no és determinant. Tampoc ho és la capitalitat de la comarca dins aquest grup de municipis ni el còmput general. Aquesta variabilitat s’explica per la iniciativa política ―no tant de partit― d’un alcalde o regidor determinat o per la iniciativa tècnica d’un treballador públic que, al marge de les imposicions legals, aposten fermament per la cultura de la transparència i la rendició de comptes.
Algunes dades de l’estudi:
- El 52% dels ajuntaments de la mostra no disposen de portal de transparència.
- Més del 60% dels ajuntaments no fan pública la retribució dels càrrecs electes.
- Només un 8% dels ajuntaments fa pública la declaració patrimonial dels regidors.
- El 40% dels ajuntaments no tenen visibles els correus electrònics dels electes.
- El 75% dels ajuntaments permeten consultar online el pressupost municipal; però són molt pocs (el 15%) els que utilitzen eines de visualització de dades per facilitar-ne la comprensió.
- El 60% dels ajuntaments disposen de bústies de suggeriments online.
- Només un 10% dels ajuntaments analitzats presenten informes d’auditoria financera.
- Més del 70% dels ajuntaments no publica a la web les subvencions concedides.
- Tan sols un 12% dels ajuntaments disposa de plataformes de petició d’informació.
- Més del 80% dels ajuntaments no presenta les dades en format reutilitzable.
- L’avaluació és l’assignatura pendent: només 1,2% dels ajuntaments analitzats tenen un apartat al web d’avaluació de les seves polítiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada