Quan més gran, més transparent

Més enllà d’una qüestió ideològica o de color polític, la transparència ve determinada per la grandària. És a dir:  els ajuntaments de les poblacions més poblades són els que presenten millors índex de transparència. Aquesta és una de les conclusions que es desprès de l’estudi “Ajuntaments de vidre” elaborat per XUT Consulting sobre l’aplicació de la llei de transparència, accés a la informació i bon govern en l’àmbit local.

D’acord amb això, la capacitat de tenir recursos pressupostaris és un element decisiu a l’hora de bastir l’Administració transparent. I així ho demostren les dades: tots els ajuntaments de més de 100.000 habitants disposen de portals de transparència i dades obertes. En canvi, en els municipis de menys de 20.000 habitants només en tenen un 18%. Aquestes eren dades de l’any passat a les portes de l’entrada en vigor de la llei. Gràcies a la diligència de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC), que ofereix una plantilla de portal de transparència, la situació ha millorat substancialment. Però encara queden aspectes de la llei per incorporar; com fer públiques les subvencions concedides o les declaracions patrimonials dels càrrecs electes i oferir guies de consulta de la informació, entre d’altres.

Actualització constant

Tanmateix, la manca de recursos dels municipis petits dificulta l’actualització constant de les dades. I això requereix una resposta per part de l’Administració per no generar greuges entre municipis; perquè els ciutadans de Barcelona ―per posar un exemple― i els de Guardiola de Berguedà tenen els mateix dret d’accés a la informació pública.

 

Tenint en compte la base municipal catalana ―la gran majoria de municipis tenen menys de 10.000 habitants―, es fan necessaris mecanismes que permetin corregir aquest dèficit de transparència produït per la manca de recursos.  

La llei de transparència obre un escenari ple de possibilitats que cal encarar amb fermesa per assolir un sistema de relació amb la ciutadania que promogui el coneixement de l’activitat municipal, la millora de la informació pública, la rendició de comptes i la promoció de la participació. El repte és majúscul; però els beneficis encara ho són més. Per això val la pena esmerçar-hi esforços. 

Planificar i protegir la informació de fonts humanes

Xavier Herrero, expert en fonts humanes i col·laborador de XUT Consulting, defensa que la informació gris (la que prové de les persones) constitueix una informació estratègica de gran valor per a les organitzacions que requereix una aposta decidida per la planificació (a nivell extern) i per la protecció (a nivell intern). Herrero va reivindicar una gestió eficient de les fonts humanes en una xerrada organitzada per l’Associació d’Analistes d’Intel·ligència i XUT Consulting que es va celebrar a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

El director de XUT, Francesc Ponsa, va ser l’encarregat de conduir l’acte. Durant la seva intervenció va defensar la intel·ligència de fonts humanes: “El desenvolupament d’internet ens ha proporcionat una quantitat ingent de dades. Moltes empreses han destinat molts esforços i recursos en aquest àmbit. Tanmateix, han oblidat un actor essencial: els éssers humans”.

En aquest context, Herrero va recordar que la intel·ligència humana (tota aquella informació obtinguda de persones) és la més antiga; però no per això és la menys important. Al contrari: és la informació de major qualitat.

Els clients, els proveïdors, els treballadors, la competència o els experts en un àmbit concret poden ser fonts humanes d’interès. Per això, cal planificar una estratègia d’obtenció i protecció de les fonts a partir d’un codi de conducta específic per a empreses.

Evitar preguntes directes

L’exposició es va centrar en la obtenció d’informació de fonts humanes en fires i congressos; un element estratègic degut a la gran dimensió firal que presenta Barcelona i, per extensió, l’Estat espanyol.

Una bona estratègia d’explotació de fonts humanes durant fires i congressos s’ha de planificar abans, durant i després de l’event. Per això, s’ha de conèixer el llistat d’expositors, el programa d’activitats, els hotels amb els que l’event té convenis de col·laboració i buscar els perfils de xarxes socials dels directius per preparar les tècniques d’obtenció d’informació més adients.

Una de les tècniques que va explicar Herrero és l’elicitació. És a dir: el procés que evita preguntes directes i utilitza un estil de conversa que ajuda a reduir reticències durant la conversa per a maximitzar el fluix d’informació.

Per a saber més sobre l’explotació de les fonts humanes, cliqueu aquí. 

Accés a la informació pública: tard i malament

Fa poc més d’un any que va entrar en vigor la Llei catalana 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Segons aquesta llei, el dret d’accés a la informació pública queda definit com ”el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per llei.”. Aquesta norma es va aprovar un any després de la llei estatal, la Ley 19/2013 de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno. Aquestes lleis van omplir els buits que existien en aquesta matèria dins la legislació espanyola i catalana respectivament, una circumstància totalment anòmala si fem un estudi de dret comparat amb altres països del món. De fet, consultant el web rti-rating.org trobem una dada prou significativa: Espanya és un dels darrers països en aprovar una norma que reguli el dret d’accés a la informació pública. En una relació de 105 països amb normes aprovades, Espanya va ser la número 99 en aprovar la llei de transparència passiva. Com hem dit abans, la norma és del 2013, any en que també van aprovar una llei similar països com Guaiana, Costa d’Ivori, Ruanda, Sierra Leone o Sudan del Sud. Però, quan es van començar a aprovar les lleis del dret d’accés a la informació pública?

Un cas curiós és el de l’avançada Suècia que a l’any 1766 ja legislava sobre el dret a l’accés a la informació en la The Freedom of the Press Act, un dels 4 pilars (lleis) que conformen la seva Constitució. Deixant de banda aquest cas, la majoria de països del nostre entorn van aprovar les seves lleis en la segona meitat del segle XX.  Finlàndia  ho va fer a l’any 1951 i els EE.UU. al 1966. Dinamarca, Noruega, Holanda i França a la dècada dels setenta. Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Grècia i Àustria, a la dècada dels vuitanta. Itàlia, Portugal, Bèlgica i Islàndia a la dècada del noranta. Per tant, està clar que Espanya ha fet tard, molt tard, en aplicar mesures de transparència en l’administració. Cal dir, però, que haver aprovat la llei fa molts anys no és garantia d’una major transparència. Països que han aprovat les seves lleis en aquest segle tenen puntuacions més altes en el rànquing Global Right to Information Rating que elaboren Access Info Europe (AIE) i el Centre for Law and Democracy (CLD) en comparació amb països amb una legislació més antiga. Així, doncs, sobre els resultats dels 61 indicadors estudiats, Sèrbia i Eslovènia ocupen el primer i segon lloc del rànquing havent aprovat les seves lleis al 2003. Croàcia, que va aprovar la seva llei el mateix any que Espanya (2013), ocupa la quarta posició. Per tant, hi ha països que han fet tard però que han fet bé la feina. En canvi, trobem que Espanya ocupa una discreta posició 71 en el rànquing de 105 països, amb la mateixa puntuació que Portugal o Equador. Un cas similar al d’Alemanya que va aprovar la seva llei al 2005 i que ocupa la posició 100 del rànquing.  En el següent quadre es mostren els resultats d’Espanya per grups d’indicadors:

Resultats d’Espanya en el Global Right to Information Rating

Grup d'indicadors	Punts màxims	Punts obtinguts
Dret d'accés	6	0
Àmbits d'aplicació	30	14
Procediments	30	13
Excepcions	30	20
Recursos	30	12
Sancions	8	0
Promocions	16	14
	150	73

Respecte als resultats a Catalunya, no estan contemplats a l’estudi ja que només fa referència a Estats, però no s’allunya massa dels indicadors espanyols ja que, en quant al dret a l’accés a la informació, la normativa estatal i catalana són molt similars. No obstant això, la normativa catalana és més avantatjosa en qüestió de terminis per resoldre (ampliació) i en incorporar el silenci positiu en cas de no haver resposta en termini.

En definitiva, encara queda molt camí a recórrer en l’àmbit de la transparència passiva ―i la transparència en general―. És cabdal que  les administracions posin recursos i eines per una veritable transparència i que no és limitin a complir mínimament la normativa que, d’altra banda, resulta insuficient a la vista dels estudis de dret comparat.

Podeu consultar els resultats complets d’Espanya:  Informe.

Storytelling, seduir amb relats

Estem exposats a més de 3.000 missatges comercials al dia. Davant d’aquesta allau d’informació, els missatges unidireccionals ja no funcionen. Hem de connectar amb els clients creant-los una necessitat. I una de les formules de connectar és vincular-los emocionalment. En aquest context, s’acaba imposant el que es coneix com l’economia de l’atenció: tu (emissor) explica’m un relat que enriqueixi la meva vida i jo (receptor), a canvi, et concediré la meva valuosa atenció. L’storytelling ―o l’art de narrar històries― s’ha convertit en un instrument molt útil a l’hora de generar aquestes experiències memorables.

El relat està present a totes les èpoques i a totes les societats. Des dels mites grecs fins els griots africans, la història de la humanitat sempre s’ha explicat a través de relats. I això té una explicació neurocientífica: el nostre cervell està dissenyat per a buscar relats en qualsevol informació que ens arriba a través dels sentits. L’escriptor Eduardo Galeano ho va manifestar de manera molt clara: “Els científics diuen que estem fets d’àtoms, però a mi un ocellet em va explicar que estem fets d’històries”. La història de com va començar l’empresa, el somni que la va motivar, la superació de les adversitats o la idea que va estimular la creació d’un nou producte o servei, són possibles aplicacions de l’storytelling per a les organitzacions.

Explicar històries

Quan es té un producte igual que el de la competència, es pot competir o bé baixant el preu ―decisió que a la llarga pot ser insostenible―, o bé augmentant el valor del producte explicant la seva història. L’storytelling management permet captar (engage) usuaris mitjançant la creació d’un vincle emocional amb les organitzacions mitjançant els relats. Aquest és el recurs que va utilitzar la marca de whisky Chivas per superar la pèrdua de prestigi que va patir a principis dels anys 90. Van contractar un narrador per reescriure la història de la marca. El resultat va ser The Chivas Legend, un relat que explicava la vida multisecular del whisky. La història comença amb la concessió del segell reial britànic al segle XIX durant una visita de la reina Balmoral i prossegueix amb l’edat d’or del desembarcament als Estats Units fins arribar als nostres dies. Aquesta història va permetre reconnectar llegat i consumidors i revertir la tendència a la baixa augmentant les vendes.

Després del fracàs de l’anunci carrincló on cantaven Montserrat Caballé, Raphael i David Bustamante, entre d’altres, l’any passat la Loteria va canviar de format i va optar per una història emotiva protagonitzada per un home que no havia comprat el dècim afortunat al bar del barri. De ben segur que recordareu el final de l’anunci. I és que quan expliquem històries que inclouen emocions, el nostre cervell s’encén com un arbre de Nadal. La informació que ens emociona penetra més pregonament i ràpida a la nostra ment perquè impacta a l’amígdala cerebral, la sentinella de les emocions.

La funció de l’storytelling com a estratègia de marketing consisteix en atraure (audiències, clients, seguidors, partners..), informar (notícies i esdeveniments), identificar (definir qui som i els nostres valors), comunicar (facilitar el boca-orella i la viralitat) i persuadir (que ens comprin). A més, té un efecte sobre el consumidor: permet captar més atenció amb menor esforç, obrir la ment a punts de vista contraris, retenir millor el missatge i generar predisposició per a l’acció.

Tots tenim una història. Tots tenim una motivació per fer el què fem. Compartiu els valors de la vostra organització mitjançant el relat i obtindreu una posició rellevant davant clients i competidors. Ras i curt: si voleu convèncer, expliqueu una història.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest post s’ha acabat. 

La visualització del pressupost municipal: una eina per fer-lo comprensible

El pressupost municipal és un dels elements de consulta més important per a un Ajuntament. Representa un instrument de planificació econòmica que té per objectiu administrar i gestionar l’ens local.  El pressupost reflecteix les polítiques que el govern municipal realitzarà  durant l’exercici. Per aquest motiu, és essencial que el document del pressupost sigui consultable i accessible de manera fàcil i àgil.

Pressupost consultable i accessible

Segons el nostre estudi “Ajuntaments de vidre”, el 75% dels governs locals permeten consultar el pressupost online. Però encara resta un 25% que no ho permet. En plena era de la informació, no és de rebut que encara hi hagi municipis que no facilitin la consulta del seu pressupost. 

Convé recordar que la llei de transparència obliga als ajuntaments a disposar de la informació pressupostària en els seus portals. Concretament, exigeix la descripció de les partides anuals, l'estat d'execució i el compliment dels objectius d'estabilitat financera.

L'accessibilitat del pressupost dins l'arquitectura de les pàgines webs municipals és un altre aspecte a millorar. La mitjana de clics que s'han d’efectuar per a arribar al document és de 3,1; fet que evidencia que el recorregut per consultar el pressupost no és el més efectiu. D’acord amb això, és bàsic treballar una imatge de portada que serveixi de botó per localitzar amb facilitat el pressupost.

Facilitar la comprensió

La gran majoria d’ajuntaments únicament permeten consultar el pressupost en format excel; fet que no facilita una comprensió efectiva de l’assignació de recursos. Si no es té una formació comptable és molt difícil entendre el pressupost. Per aquest motiu, la visualització del pressupost mitjançant infografies i altres tècniques de visualització permet comunicar a la ciutadania de forma pedagògica i comprensible la planificació econòmica de l’ajuntament.

Des de XUT vam treballar en la visualització del pressupost de l’Ajuntament de Vilassar de Mar amb l’objectiu de:

• Fer comprensible la informació econòmica tal i com ho preveu la llei de transparència
• Comunicar amb més eficiència la planificació i acció de govern
• Implicar la ciutadania amb la política municipal
• Fer pedagogia sobre la gestió pressupostària municipal
• Fer pedagogia sobre la situació del deute municipal
• Posar èmfasi en la transparència com un valor de bon govern i de foment de la participació

La transparència i el bon govern també implica dedicar esforços a fer més comprensible la informació a la ciutadania; sobretot quan aquesta fa referència a temes complexos com són els econòmics.

Per a més informació sobre la visualització: info@xutconsulting.com  

Com fer un bon PAM municipal?

Què és el PAM?
El Pla d'Actuació Municipal (PAM) o Pla de Mandat és el document on el govern municipal estableix les prioritats per a la legislatura. Al PAM s'hi detallen les principals accions que es duran a terme per tal d'assolir els objectius estratègics establerts. És important que en la seva elaboració hi prenguin part tots els regidors del govern, juntament amb tots els departaments i responsables municipals per tal de concretar les accions que es comprometen a fer durant la legislatura.

Per a què serveix?
El PAM serveix per a fer explícits el compromisos dels responsables municipals davant de la ciutadania per al mandat en curs. Mitjançant el PAM, l'Ajuntament explica els seus objectius i actuacions prioritàries per tal que la ciutadania conegui els projectes que es volen realitzar, valori la seva adequació i el grau de compliment i pugui fer propostes per millorar-lo.

Un document estratègic
El PAM permet que tota l'estructura municipal tingui clar quins són els objectius prioritaris i quines són les accions a realitzar per tal d'assolir-los. Gràcies a aquesta priorització tots els departaments coneixen quines són les fites que s'hauran d'haver assolit quan acabi la legislatura.
També facilita el treball transversal en aquells objectius que impliquen diferents departaments i garanteix que tothom treballi amb uns objectius comuns.

El PAM és la plasmació del programa electoral (en el cas dels governs d’un sol partit) o de la fusió dels programes electorals i el pacte de govern (en els cas dels governs de coalicions). En ambdós casos, el PAM ha de concretar calendaris, pressupostos i responsabilitats en cadascuna de les actuacions previstes. És recomanable dotar a la ciutadania d’espais per redefinir-lo mitjançant processos participatius.

Algunes recomanacions 

• Avaluar anualment el nivell d’execució de les actuacions i al final de mandat de manera global. No s’han de fer trampes. Un PAM amb el 100% de compromisos assolits no és creïble. Cal ser transparent i explicar perquè no s’han pogut assumir els compromisos adoptats. 
• Vetllar per la màxima difusió i comprensió del PAM: No presentar un totxo de document; sinó utilitzar una bona maquetació, gràfics i infografies per fer digerible la informació. 
• Penjar el PAM al web municipal en un lloc accessible i incorporar un resum executiu del document mare. 
• Adjuntar anualment les avaluacions de les execucions de les actuacions. És preferible utilitzar la visualització de dades (per exemple, codis de semàfors) per facilitar la comprensió. 

El PAM és un gran exponent de bon govern. Índex de transparència i accés a la informació com Infoparticipa valorant disposar d’aquesta eina. Així, doncs, ser curosos a l’hora d’elaborar-lo i comunicar-lo és un símptoma de transparència i responsabilitat política.

Las fuentes humanas en Inteligencia Competitiva: una apuesta estratégica

Inteligencia Humana (HUMINT) es toda aquella información que se obtiene directamente de personas. Se trata de la Inteligencia más antigua, la tradicional; pero no por ello deja  de ser relevante. Más bien al contrario.

Antes de que una información se haga pública en la prensa especializada o en la red, alguna persona ya la tenía en su cabeza y, por lo tanto, era susceptible de ser obtenida de primera mano. Las fuentes humanas son sin duda las de mayor calidad.

En el mundo empresarial pueden ser fuentes humanas los proveedores, los clientes,  los expertos en un determinado ámbito, los empleados de la competencia o incluso los propios empleados.

Actualmente es imprescindible para las empresas conocer qué hacen sus competidores para así detectar fortalezas y debilidades de su propia organización. Para ello es fundamental obtener información estratégica; pero no debemos perder  de vista el aspecto ético y legal a la hora de utilizar las  fuentes humanas.

En primer lugar, los directivos deben ser capaces de discriminar aquello que es inteligencia competitiva ―y que por tanto se rige por imperativos éticos―, de aquello que es espionaje industrial ―que a la mayor suerte se rige mediante imperativos legales. La consideración ética de los directivos sobre las distintas técnicas HUMINT es un indicador clave de sus actitudes en cuanto al uso de esas técnicas.

Es imprescindible tomar conciencia de la necesidad de realizar un uso ético de las fuentes humanas por parte de las empresas, así como del enorme daño que implica tanto a la empresa que sufre la práctica no ética como a la que la realiza, pues a la larga como veremos en numerosos ejemplos una práctica no ética de Inteligencia resulta más perjudicial que beneficiosa.

El espionaje industrial y la Inteligencia Competitiva (IC) no son dos caras de la misma moneda, sino dos profesiones distintas. El espionaje industrial no respeta los límites legales, ni tan siquiera los límites éticos por los que se rige la Inteligencia Competitiva. Se concreta en acciones como el robo de secretos comerciales o información, el chantaje, el soborno, e incluso la vigilancia de los equipos y medios informáticos.

Según Rouach y Santi la información que las empresas obtienen se puede clasificar en:

a)    Información blanca: representa la información abierta que se encuentra en bases  de datos, publicaciones, internet, etc. Supone aproximadamente el 80% de la información recogida por las empresas.

b)  Información gris: representa la información de dominio no-público. Las proporcionan las fuentes abiertas disponibles sólo para la gente que está dentro de un determinado círculo de difusión específico. Se puede encontrar en congresos, ferias, proveedores, vendedores y clientes. Principalmente se obtiene mediante fuentes humanas. Aproximadamente corresponde a un 15% de la información recogida.

c)     La información oscura/espionaje: Es la información recopilada de forma ilegal, como puede ser mediante el soborno, el robo de información, etc. Constituye propiamente el espionaje industrial. Puede suponer un 5% de la información recogida.

Clasificación en función del tipo de información.   Fuente: DANIEL ROUACH and PATRICE SANTI (2001).

El  espionaje no se rige por la ética y en muchas ocasiones ni siquiera por la legalidad;  la Inteligencia Competitiva tiene en cuenta la ética además de la legalidad.

Hay una delgada línea que separa lo ético y lo no ético en algunas técnicas de obtención  de información que se hallan en la zona gris.

La IC se nutre de la información blanca pero también de la información gris. Nos encontramos con gran cantidad de cursos, publicaciones, artículos, webs,… relativos  a la información blanca pero se detecta un notable vacío en cuanto a información gris. Se trata sin duda de la gran desconocida, pero no por ello la menos importante, ya que suele anticiparse a la información blanca, siendo de un valor notable en la estrategia empresarial.

En un mundo complejo y globalizado, disponer de información reduce riesgos e incertidumbres. En este sentido, la explotación de las fuentes humanas representa una apuesta estratégica que se puede traducir en una ventaja competitiva para la empresa.

Xavier Herrero, experto en fuentes humanas y colaborador de XUT Consulting

Para saber más, consulta el informe “Las fuentes humanas en inteligencia (HUMINT) y su aplicación en ferias y congresos”.