Quan més gran, més transparent

L’estudi de XUT Consulting sobre l’aplicació de la llei de transparència en l’àmbit local titulat “Ajuntaments de vidre” conclou que els ens locals estan endarrerits pel que fa al compliment de la llei de transparència, accés a la informació i bon govern. No obstant això, s’aprecia una tendència que cal tenir en compte: els ajuntaments de les poblacions més grans són els que presenten millors índex de transparència.

A partir de l’1 de gener del 2016, el món local haurà d’aplicar les mesures de transparència que preveu la llei. Tanmateix, a escassos mesos de la seva entrada en vigor, el més calent és a l’aigüera. Encara queden molts aspectes de la llei per incorporar; com fer públiques les subvencions concedides o les declaracions patrimonials dels càrrecs electes i oferir guies de consulta de la informació, entre d’altres.

La grandària del municipi determina la qualificació de transparència, independentment del partit de govern. En aquest sentit, Oriol Rua, un dels autors de l’estudi, afirma: “Si mirem només la mitjana total per partits, podia semblar que el PSC sigui un partit amb més vocació de transparència. Però no és així. Es tracta d’una mitjana més elevada degut a que governen en un major nombre de grans ciutats. És a dir, amb més pressupost. La possibilitat de recursos pressupostaris és un element decisiu a l’hora de bastir l’Administració transparent”. I així ho demostren les dades: tots els ajuntaments de més de 100.000 habitants disposen de portals de transparència i dades obertes. En canvi, en els municipis de menys de 20.000 habitants només en tenen un 18%.

L’estudi per províncies va en la mateixa línia: és la grandària del municipi el que determina la qualificació, independentment de la demarcació territorial. Tenint en compte la base municipal catalana ―la gran majoria de municipis tenen menys de 10.000 habitants―, es fan necessaris mecanismes que permetin harmonitzar aquesta dimensió.  

Malgrat aquesta relació clara entre grandària i valoració de transparència, són significatives les diferències de qualificació que trobem dins el segment de poblacions que estan entre 20.000 i 49.999 habitants. Existeixen grans diferències d’un municipi a un altre, però el factor de partit tampoc no és determinant. Tampoc ho és la capitalitat de la comarca dins aquest grup de municipis ni el còmput general. Aquesta variabilitat s’explica per la iniciativa política ―no tant de partit― d’un alcalde o regidor determinat o per la iniciativa tècnica d’un treballador públic que, al marge de les imposicions legals, aposten fermament per la cultura de la transparència i la rendició de comptes. 

Algunes dades de l’estudi:

• El 52% dels ajuntaments de la mostra no disposen de portal de transparència.
• Més del 60% dels ajuntaments no fan pública la retribució dels càrrecs electes.
• Només un 8% dels ajuntaments fa pública la declaració patrimonial dels regidors.
• El 40% dels ajuntaments no tenen visibles els correus electrònics dels electes.
• El 75% dels ajuntaments permeten consultar online el pressupost municipal; però són molt pocs (el 15%) els que utilitzen eines de visualització de dades per facilitar-ne la comprensió.
• El 60% dels ajuntaments disposen de bústies de suggeriments online.
• Només un 10% dels ajuntaments analitzats presenten informes d’auditoria financera.
• Més del 70% dels ajuntaments no publica a la web les subvencions concedides.
• Tan sols un 12% dels ajuntaments disposa de plataformes de petició d’informació.
• Més del 80% dels ajuntaments no presenta les dades en format reutilitzable.
• L’avaluació és l’assignatura pendent: només 1,2% dels ajuntaments analitzats tenen un apartat al web d’avaluació de les seves polítiques.

Podeu descarregar-vos l’estudi sencer aquí. 

El Parlament de Catalunya al teu smartphone

Les noves tecnologies permeten apropar la política a la ciutadania i facilitar l’accés a la informació pública. D’acord amb això, l’àrea de transparència de XUT consulting ha desenvolupat una app per a dispositius amb sistema android que permet seguir l'actualitat del Parlament de Catalunya mitjançant la sindicació dels continguts del portal parlament.cat.

L’objectiu d’aquesta eina és el de facilitar l’accés a la informació parlamentària, monitorititzar l’activitat de la cambra, controlar la tasca dels diputats i fomentar la cultura de la transparència en la política institucional.

L’aplicació ofereix les notícies tant del Ple o de la Diputació permanent (segons el cas) com de les diferents comissions de treball o d'estudi constituïdes a la seu legislativa. També permet consultar els vídeos de les sessions plenàries i l'agenda institucional.

Per últim, dóna accés al dossier de tota l'activitat legislativa (projectes o proposicions de llei, lleis i decrets lleis) i als diaris de sessions, amb la redirecció cap als documents PDF del contingut web. L'app està optimitzada per a smartphones però també funciona en tauletes, sempre en sistema android.

Per descarregar: App Parlament.Cat

Oriol Rua, responsable àrea de Transparència de XUT consulting. 

Tendències futures en E-commerce

El concepte de comerç electrònic avui en dia està canviant en relació amb el de fa uns anys. Un fenomen que al seu moment va fer, sens dubte, que les expectatives optimistes sobre aquest no es complissin del tot.

Per exemple, fa un temps, es pensava que a Internet predominaria el concepte d' “anar de compres”; és a dir, que el client duria a terme adquisicions possiblement per impuls, no imprescindibles, i d’un alt valor afegit. En canvi, ara sembla que es busca més un tipus de client que “fa la compra”, la qual cosa explica que cada vegada hi hagi més cadenes de supermercats que ofereixen serveis a través d'Internet.

D’altra banda, les empreses que ofereixen productes o serveis a través d'Internet estan canviant les estratègies que havien seguit durant els darrers anys. Una línia que molt probablement s’anirà perfilant amb més claredat en els propers anys, encara que no resulti fàcil. Aquestes són algunes noves tendències que es perfilen amb relació a les noves estratègies on line:

La fi del contingut gratuït. S’ha demostrat errònia la suposició que es podien oferir serveis de forma gratuïta esperant que la publicitat fos la que proporcionés la rendibilitat. Les empreses que ofereixen aquests continguts ara comencen a cobrar per aquests encara que sigui en forma de subscripció (bàsicament, amb l’objectiu d’obtenir informació sobre l’usuari). En aquesta mateixa línia, els buscadors estan cobrant a les empreses que troben per sortir en un lloc més destacat. En el futur la publicitat haurà de resoldre el problema de l’adaptació al nou mitjà electrònic per guanyar eficàcia, perquè fins ara simplement s’ha calcat el model de la televisió o el de la ràdio utilitzant formats multimèdia. En aquest sentit hem de tenir molt present que la xarxa no constitueix un mitjà de comunicació que pugui suportar fàcilment una estratègia de promoció d'aquesta mena.

Marques establertes. De la mateixa manera que les .com pures semblen perdre terreny enfront de les empreses tradicionals, les marques establertes en el món off line semblen guanyar-lo a les noves marques creades a Internet, especialment pel que fa als mitjans de comunicació. Informació o compra? En molts casos els consumidors no utilitzen els llocs web de comerç electrònic per comprar, sinó simplement per informar-se sobre el producte. Aquestes empreses s’estan convertint cada vegada més en creadors de continguts. Aquest és el cas, per exemple, d'Amazon, que al costat de cada producte audiovisual ofereix crítiques i opinions d’altres compradors, molt útils abans d’efectuar l’adquisició.

Especialització. Les botigues a Internet s’estan especialitzant. El motiu és que, a més d’una gestió molt més simple, l’especialització permet que el client trobi el que cerca amb més facilitat, alhora que la botiga pot distingir-se de les altres amb més eficàcia.

Segmentació. Els criteris tradicionals per segmentar consumidors on line a dia d’avui s’han mostrat molt poc satisfactoris. En aquest sentit, en els propers anys veurem avenços significatius en aquest terreny tan sensible a l’hora de determinar els diferents targets groups i poder adequar així la venda a través de la xarxa.

Personalització. Les empreses que desenvolupen els seus negocis a la xarxa estan avançant en la personalització de l’oferta perquè aquesta acabi conduint a la fidelització del client. De la mateixa manera, en els propers anys, la publicitat haurà de trobar la manera d’apropar-se al consumidor on line de forma més eficaç, millorant les seves tècniques i, sobretot, no tornant a repetir els greus errors del passat.

No obstant, i al marge del que succeeixi en el futur del comerç electrònic o de les empreses .com, el plat fort de l’evolució d’Internet i les tecnologies de la informació serà la seva implementació en l’organització de les empreses en general. I, en aquest sentit, és evident que encara ens queda un llarg camí per recórrer.

Joan Morales, responsable de Marketing i E-commerce de XUT Consulting